21/4/12

Una poesia

Podreu obligar-nos a oblidar
i alçar entre nosatros forts murs
nos fareu passar temps obscurs
nos voleu -obstinats- doblegar
i a una dictadura externa,
injusta, pesada i infecta,
impròpia i imperfecta,
que veem casi eterna
nos voleu condenar:
pero per sobirania,
¡l'hem de derribar!

Podreu despersonalisar-nos
tapar el nostre passat
pero lo que no podreu llevar-nos
ni molt menys negar-nos
és la nostra veritat,
i destí propi com a poble
que es deu a la realitat,
i com a conjunt noble
a esta justa llibertat.

Podreu obligar-nos a callar
que nos furtareu nostres Furs
tan preciosos, bells i purs
que no es pogueren comparar.
Pero nostra voluntat ferma
és la força predilecta
de joventut desperta
que activa, ya no merma
en la que junts, hem de lluitar
colze a colze, braç a braç.

Podreu despersonalisar-nos
tapar el nostre passat
pero lo que no podreu llevar-nos
ni molt menys negar-nos
és la nostra veritat,
i destí propi com a poble
que es deu a la realitat,
i com a conjunt noble
a esta justa llibertat.

Podreu controlar-nos com a presos.
Podreu maquillar informació.
Pero no podreu negar-nos
que Valéncia es Nació.

[Llúcia González i Safont]